Un altre partit per veure la realitat: El Madrit puja, nosaltres baixem. Si fem cas a Cruyff, el Madrit se'ns podria haver polit en la primera part... només la potra del Valdés ens va salvar. Molta bota d'or i molta hòstia, però això s'acaba.A més, ens ha tocat el Sevilla a la Copa: i jugant primer a casa i després allà. Aquest any NO ens en sortirem.
Crec que ja és hora de que deixem el forofisme de costat i comencem a plantejar solucions. S'ha de fitxar i molt aquest hivern, fer fora al Yayà per bocamoll, regalar Txygryntsky, donar vacances a Messi i Iniesta...
A veure si el Xerès ens permet descansar una mica d'aquesta agonia sense fi.
2 comentaris:
Jordi: al Camp Nou, el paio que tinc davant va dir a la mitja part que sort que havia empatat el Sevilla, que sino se'ns fot davant.
Em sembla que deu ser familiar teu...
siempre nos quedará iniesta mandando callar a cristiano...y parís.
Publica un comentari a l'entrada